I tu, per què milites?

Tot comença, o tot hauria de començar, obrint els ulls. Apaguem la televisió i la play i deixem de ser xais per un moment, observem l'entorn amb curiositat. Qui sóc? Què faig? Per què ho faig? Què passa al meu voltant? I més enllà? Com és que tinc el que tinc? Com és que passa el que passa? Sóc lliure? Mil preguntes senzilles i necessàries amagades a les profunditats de l'encèfal.

El Gran Germà perfecte encara no s'ha construït, i això facilita molt les coses. És fàcil descobrir conflictes en el nostre entorn. Esquerdes en aquest fals cel pintat. Veure gent protestar pel preu del petroli, per una llei determinada, per una situació nacional extraordinària. Veure gent organitzada no en clubs de rol ni en colles de Carnestoltes, sinó en associacions de transformació política. Superar la ignorància de la platja, desplegar les veles de la curiositat, navegar més enllà del golf permès.

Comences simpatitzant amb algú des de la llunyania. "Ei, això que fas, tiu, està bé: tens tot el meu suport". Te n'adones que fas fàstig. Uns companys es deixen el temps de la seva vida treballant per millorar el món, mentre tu et vicies a la consola. Et sents malament, descobreixes que la teva actitut és la majoritària, però no la normal ni la lògica. Ets un porc autocomplagut remullant-se en el fang de la granja.

Lluitar, avançar. Saps que la utopia és utòpica, però també saps que amb els segles, els humans (del primer món, almenys), hem conquistat drets i llibertats. Perquè hi havia una vegada uns pringats pudents que van llançar-se a la mort conquistant la Bastilla. Ni ells mateixos s'imaginaven que estaven fent girar la maquinària de la història i que amb la seva suor donarien a milions d'éssers humans un esgraó important de llibertat.

A la meva facultat la majoria d'estudiants es limiten a consumir les seves vides individualment, hedonístament, egoistament. ¿Saben que si molts d'ells poden estudiar és gràcies al sacrifici i esforç del moviment obrer? ¿Saben que abans la Universitat era encara més censatària i que només la lluita va obrir-ne les portes? No saben res, com jo fa uns anys. I no sabem explicar-los tot això.

Així doncs obrir els ulls et porta a descobrir conflictes. Ecologisme, feminisme, independentisme, socialisme, ... Quantes lluites i totes elles necessàries. Et trobes a la frontera, entre el món dels esclaus mentals i el dels militants revolucionaris. Et preguntes com tothom pot viure sense replantejar-se les coses, com podem sostenir passivament un sistema que ens explota i ens aboca al precipici. Et preguntes com podies viure sense consciència política.

I militar, quina aventura tant complicada. Sembla senzill analitzar els problemes de la realitat, plantejar alternatives i convéncer a la gent. Sembla fàcil guanyar el poder quan "tens la raó".Sembla fàcil ajuntar-se amb alguns que pensem iguals i treballar plegats. No ho és, i en part és perquè no tots militem per les mateixes raons. Alguns ja m'entendran.

I tu, per què milites?