divendres, 28 de maig de 2010

Per què milito a l'Esquerra Independentista (EI)?








Perquè la meva terra i el meu poble estan oprimits. Intentar ser català als Països Catalans és una lluita des de fa segles i encara avui dia. Aquest empresonament col·lectiu m'agermana amb la meva gent i m'empeny a una lluita col·lectiva. Tal i com feien uns camperols valencians l'any 1714 als murs de Barcelona, jo al 2010 viatjo a València per lluitar per la fi de l'ocupació espanyola.


Perquè vivim en una societat i una cultura patriarcal on es sotmet un sexe i on se'ns imposen uns rols segons la forma dels nostres genitals. Per ser un home lliure, per la justícia entre sexes i per la fi de l'estigmatització de determinades opcions sexuals penso que val la pena organitzar-se.


Perquè l'economia hauria de ser la forma d'organitzar el treball humà per satisfer les necessitats socials. Avui en dia és una màquina descontrolada i desequilibrada orientada a generar beneficis capitalistes a curt termini per a la classe dominant. Cada cop és més imprescindible fer el pas socialista i abolir així la pobresa, precarietat i explotació. És possible viure en comunisme, per això el sistema s'esforça contínuament en amagar i mentir sobre la lluita històrica del poble.

Perquè els humans no som la creació de déu, la criatura màgica que trepitja la terra per extraure'n tot el suc. Som part del planeta i la naturalesa i des de fa segles estem destruint el nostre propi habitatge. Si no ens parem els peus els nostres fills viuran amb màscares de gas i només podran veure selves i rius en pel·lícules.

Perquè el poder és una relació desigual i opressiva per definició. Només lluitant per la democràcia absoluta a nivell de tots els poders (militar, econòmic, mediàtic, ideològic) podrem resoldre tota injustícia i desigualtat.



Perquè les persones podem estar tant individualitzades com volgueu. Seguim sent una mateixa massa social amb uns problemes col·lectius que només l'acció col·lectiva podrà resoldre. Ser apolític és ser massoquista i immadur. Per dignitat i per assumir la responsabilitat que implica ser un habitant d'aquest món, ens hem d'organitzar políticament.


Perquè no puc queixar-me de les coses que no m'agraden i anar-me'n a dormir com fa tothom. M'he acostumat a una minim (molt mínima) coherència, que m'obliga a actuar contra allò que no magrada i per allò que desitjo.


Perquè aquí, a l'EI, és on vaig trobar l'autèntic independentisme. Un independentisme desinteressat, currante, de base, social, combatiu, alegal, compromès, coherent, radical, avanguardista, de tota la nació, popular, històric, de futur, …


Perquè el país és prou petit com per conéixe'ns. I veig que és a l'EI on trobo els compromesos de veritat, els que de sempre s'han cremat la pell pel país i pel poble. Els que entenen que la nació no la formen els símbols i els polítics sinó la gent que vitalitza els carrers.


Perquè abans de militar consumia individualment la música combativa. Ara escolto Obrint Pas, la Gossa, Brams, Inadaptats, … i sento que parlen de la meva vida i la dels meus companys.

Perquè no he nascut en aquesta vida per fer mínims. Només tinc una vida, només trepitjaré un cop aquest món. Vull morir sabent que he apuntat tant alt com podia i més enllà i tot. La resignació em pesarà més que la llosa. No tinc por de que algun dia acabi la meva vida. Tinc por d'haver-la viscut en blanc i negre.

Perquè la ideologia de l'EI crec que és la més coherent i racional, i és la que em permet, si em formo, guanyar qualsevol debat. No es pot defensar racionalment el capitalisme, les nuclears, el sexisme, l'educació privada, la socialdemocràcia, les religions, el treball assalariat, el mercat, …


Perquè el sistema polític, social i econòmic vigent actualment no ha estat decidit popularment, sinó que és fruit d'una imposició violentament aquí (1714, 1939) i arreu del món. El liberalisme polític burgès és un eufemisme tacat de la sang de molta gent que volia un món millor i va gosar plantar cara.





Perquè malgrat el món d'avui no sigui el del segle XIX, seguim visquen amb capitalisme, classes socials, opressió, guerres, mercantilisme, liberalisme, … El marxisme actualitzat és plenament vigent, molt més que aquest sistema.


Perquè només la lluita revolucionària fa que no m'avergonyeixi de tenir portàtil mentre 3 paral·lels al sud moren milers de nens de fam al dia.


Perquè no sóc capaç de viure havent renunciat a millorar el món.

Perquè el revolucionari no és un jove il·lús. Això que ho diguin els rics per despistar-nos em sembla molt bé, però fem el favor de no repetir les seues mentides. En canvi, els conservadors són els infantils, els que s'amaguen al seu cau per immaduresa i por d'afrontar la realitat i la seva responsabilitat.


Perquè el nostre és un moviment encara petit però dels existents, el més gran i amb més potencial per aconseguir el socialisme als Països Catalans.




Perquè és un moviment molt defectuós i que pot millorar per mil bandes, però està prou obert i és prou horitzontal com per deixar-se criticar i millorar. Encara que de vegades tiraria la tovallola, és allà on faré més feina pels meus ideals.


Perquè a l'EI cada dia redescobreixo el món i les meves entranyes. La ideologia marxista m'ha tret la vena dels ulls i m'ha permès replantejar-me els ciments de la civilització que m'han imposat i que ningú m'havia ni plantejat. La lluita antipatriarcal m'ha tirat per terra dogmes sobre el meu comportament que em creia intrínsecs. Els ecologistes han aconseguit que eviti l'ascensor, recicli i em senti malament quan mossegui la carn.


Perquè a l'EI he conegut la gent més fantàstica que existeix (hi ha de tot, com a tot arreu). Gent amb ideals que dedica la meitat de la seva vida a lluitar. A una lluita de vegades dura on no es veuen els resultats directes del nostre treball. I si algú està lluitant per abolir la pobresa al món, pots contar que amb el seu company d'assemblea serà la més bella persona. A més, he fet germans arreu del país. Se'ns dubte aquest és el pilar emocional que em permet seguir pujant la muntanya de la revolució.

Perquè no hagués pogut créixer igual com a persona i com a ciutadà si no hagués entrat aquí. M'espanta pensar en què seria i faria ara si no hagués entrat en el moviment.

Perquè encara que no ho sembli, l'Esquerra Independentista fem molta feina. De cara enfora removem la terra contínuament i generem una veu crítica que manté la flama de la revolta. De cara endintre som un moviment en creixement i maduresa que il·lusiona. A més la militància em dóna una experiència en molts sentits que em converteix amb algú revolucionari de veritat. L'acció i el treball són les autèntiques escoles i són l'únic camí cap a la victòria.

Perquè si ara deixés de lluitar, la meva vida no tindria gust. Deixaria de ser actor de la societat i m'afegiria a les hordes d'espectadors. Seria un roc a la carretera. Una fulla morta que es deixa emportar riu avall.


Perquè encara que de vegades la militància em desgasta molt l'ànima, em fa sentir bé lluitar. A més, tot el recorregut que deixo enrera m'enorgulleix i sento que cada dia estic més aprop dels lluitadors propers i llunyans que tant admiro.




Perquè la participació política no existeix en el vot cada 4 anys. La política està al carrer, en grups d'afinitat, en organitzacions de base, en manifestacions, en concentracions, en accions, en debats, … Qui digui el contrari no entén la paraula democràcia, i l'únic que fa és reproduir l'esquema polític del sistema, un esquema polític dissenyat per anul·lar qualsevol força social perillosa per les classes dominants.

Perquè l'Esquerra Independentista em permet apuntar transversalment a tot el que existeix. Quan parlo de la MAT, parlo dels rescats bancaris i tot seguit parlo de Somàlia i de la coeducació. Tots els temes estan en relació i tota la lluita ha d'anar en paral·lel per triomfar.

Perquè encara que el nostre país necessiti urgentment la independència, també necessita urgentment el socialisme. Em veig incapaç de deixar de banda cap lluita.

Perquè quan s'acabi la funció, podré dir que he fet quelcom més a part de beure, follar, fumar i ballar. Com podria viure sense la dignitat i personalitat que et dóna la lluita? Quan ara penso en algú, el primer que faig és classificar-lo entre persona compromesa i militant o persona passiva i esclava.

Perquè encara no m'he decepcionat prou. No hi ha res millor. Cal una estructura massiva organitzada i cohesionada per fer el que volem fer. Això és l'EI. La lluita autonomista (postmoderna) la veig una retirada. I la lluita anarquista no pot desenvolupar una força sociopolítica necessària per derrotar el monstre final d'aquest videojoc.





Perquè a diferència d'altres països, aquí tenim una arrel llibertària prou important que ens dóna un potencial autocrític i democràtic especial. Malgrat de vegades ens falti frescor i motivació, l'Esquerra Independentista és el marc on desenvolupar una autèntica força revolucionària.

Perquè a diferència de la meva participació en les eleccions representatives oficials o d'altres mogudes semblants, si jo no milités a l'EI el meu buit, com el de tots els companys, es notaria. En la lluita independentista, socialista, antipatriarcal i ecologista totes fem falta i totes tenim molt a fer. Els resultats que dónen dues mans de més són molts i s'agraeixen molt. Si ara deixés de militar deixaria un buit que la lluita no es pot permetre, i carregaria més pes sobre els meus companys. 


Com altra bella gent de l'EI i de moviments socials i polítics combatius, he pres la decisió de lluitar i em reafirmo cada dia. Cedir quan em sento cansat seria capitular com a persona. Ja no puc entendre la meva vida sense la militància.


Fins a la victòria SEMPRE.





dijous, 27 de maig de 2010

Festival de Benvinguda als Amos del Món

Breu introducció:
Del 3 al 6 de Juny es reuneix a Sitges el Club Bilderberg.
Es tracta d’un club privat que es troba en secret des del 1955 per
elaborar els marges d’actuació de les principals organitzacions
polítiques, socials i econòmiques del planeta.
 
Hi assisteixen presidents de les majors corporacions globals en tots
els camps, tres representants (polític, econòmic, cultural) de cada
país de la OCDE; la gran banca, les cases reials (la Reina Sofia
és una habitual, el Rei d'Holanda en seria el creador, a instàncies
del Departament d'Afers Estrangers britànic), alts càrrecs policials, 
militars i de les institucions internacionals (FMI, BM, OMC, UE; etc).
Les dinasties Rockefeller i Rotschild, Henry Kissinger o Rupert Murdoch
(propietari de centenars de mitjans arreu del mon), son alguns dels
principals promotors.
 
Es diu que a les reunions no es prenen decisions, i que son "converses
informals entre individus que hi assisteixen a títol personal, per
tal de facilitar el diàleg”. Tot i així, tenen capacitat d’influència
directa quan tornen a casa, en les polítiques dels espais que
representen, on seguirien les línies generals elaborades al Club, a
les que s’encaixen governs i institucions.
 
Es diu que presidents com Blair, Clinton, Prodi o els mateixos Koffi
Annan i Obama, entre d’altres, han passat pocs mesos abans de ser
elegits per les reunions del Club. El diari Público recollia fa uns
dies que els termes de la dita Transició Espanyola  també van ser
pactats en una reunió Bilderberg.
 
Misteriosament, els grans mitjans no informen de la presència, en
aquest cas a un hotel de Sitges, de desenes de caps d’estat,
presidents de grans corporacions i grans institucions internacionals,
el que aixeca dubtes no només sobre la naturalesa de les democràcies
en que vivim, sinó també de la gran premsa corporativa.
 
Considerem que és una excel•lent oportunitat per contribuir a
desemmascarar aquesta desconeguda élite global i fer-la conèixer a la
ciutadania. I per als que no ens acabem de creure que aixo pugui ser veritat 
i tinguem la inquietud de saber si tenim o no amos, tindrem l'oportunitat de 
veure'ls cara a cara a Sitges per comprovar-ho! 

Sobre el FESTIVAL:
S'està organitzant una jornada festiva, pacífica, creativa, musical, 
amb debats i converses alternatives, per acompanyar, com a
bons amfitrions, aquesta honrosa visita dels Bildemberg a les nostres
terres democràtiques. Un festival per al seu desenmascarament,
i per a contribuir a la seva cura, ja que sembla que algun tipus de psicopatia
els porta a voler dominar el globus. Privant-nos a la resta de vides 
amb llibertat plena i amb l'abundància infinita de la Natura...
Us convidem a participar-hi!

La trobada serà a un càmping proper, on s'hi faran una sèrie
d'activitats paral•leles, així com al centre de Sitges. Amb actitud
pacifica es difondrà i es generarà un debat públic sobre la
legitimitat democràtica d’un espai com aquest, el seu significat i
repercussions. I si s’escau, es plantejarà una acció legal, ja que és
una associació sospitosa de conspirar per a cometre accions criminals,
com, entre d’altres, allargar un any més la crisi, que s’ha filtrat
que és el tema central a l’agenda –secreta- d’aquest any. S’exigirà la
transparència pública d’aquesta agenda i el que s’hi diu, donada la
rellevància política i les obligacions públiques, legals i democràtiques
de molts dels assistents. Altrament, no es pot dir que visquem en democràcies.
 
La majoria de les activitats seran autogestionades. Us animem a
enviar-nos propostes de tallers, xerrades, debats, músics, cartells
explicatius del Club, accions no violentes per cridar l’atenció als
mitjans (ja que 50 caps d’estat no ho aconsegueixen), i el que se us
acudeixi per tal d’animar la festa i crear consciència!
 
Algunes propostes d'activitats, a les que us podeu sumar i afegir-ne
més son: Ioga, Tai Chi, etc a la platja i al càmping (per a un bon
començament d'estiu!), debats i diàlegs sobre el Club Bilderberg i les
moltes alternatives que estan sorgint arreu del mon, cançons, teatre
al carrer, exposicions i plafons explicatius del que és Bildemberg i
de com està governat el mon.
 
També estan previstes altres activitats coordinades amb d'altres grups
que podeu trobar a la web http://bilderberg2010.wordpress.com/
 
Qüestions pràctiques
El càmping  esta situat a 500 metres de l'Hotal Dolce on tindrà
lloc la reunió Bilderberg.
 
Tant si es per participar com a visitant i als espais, com si es per
fer alguna activitat autoegestionada: Ioga, concerts, seminaris,
xerrades, etc.  escriviu a posant “Festival” al cos del missatge : bilderbergsitges@gmail.com
També es podrà fer sense prèvia inscripció.
Pero si cal avisar si voleu quedar-vos al camping, per preveure l'assistència!

Si voleu recolzar fent difusió o incorporant-vos al grup
d’organització escriviu a posant “Festival” al cos del missatge bilderbergsitges@gmail.com
 
(Infiltrats policials no son benvinguts i son reconeguts en pocs
minuts. Preguem s’abstinguin, i com que no es planteja cap mena
d’acció violenta, tota interferència en aquest sentit serà denunciada
legal i mediàticament)
 
Ells tenen el poder,
Nosaltres la ràbia! 
Salut!