El Tribunal Constitucional finalment ha escupit aquesta sentència sobre l'Estatut.
http://www.vilaweb.cat/noticia/3752923/lectura-sentencia-confirma-pitjors-presagis.html
Mentre es dóna bombo a través del futbol al nacionalisme espanyol més retrògrad, a Madrid ens escanyen amb un tribunal que dissimula molt malament la seva ideologia política.
Sembla que l'Estatut resultant és pitjor que l'Estatut del 79 (aquella merda que volíem reformar perquè va ser redactat tot just sortíem del franquisme). Per exemple, entre altres perles, a la sentència del TC la centralitat de la llengua catalana en l'educació està en perill.
La importància d'aquest atac a l'educació a Catalunya és històric, però aquest cop no es fa amb les armes sinó amb la llei. Pensem que el fet que tot nen o nena de Catalunya aprengui català és la gran eina d'integració que tenim i és el que ens permet viure en català al nostre país, cosa que sabem que no és fàcil. L'educació en català és un dels pilars de la defensa de Catalunya com a poble. Si no fos per això estaríem com al País Valencià o Galícia, on ni tant sols els que volen aprendre en la llengua "regional" poden fer-ho per manca de places.
L'espanyolisme ha aprofitat la reforma de l'Estatut per lligar uns problemes que tenia irresolts. És una ofensiva al nostre país. O ens fiquem a moure fitxes o espanya ens farà escac i mat.
Si s'hagués de resumir la situació actual podríem parlar d'emergència nacional.
Cal donar una resposta radical a aquest atac radical. Ens cal la independència, que no és la utopia però almenys és la salvació del nostre poble com a tal. Com podem viure els catalans en un estat que ens vol eliminar com a poble?
El problema és que no disposem d'un moviment sociopolític gran i cohesionat que integri les forces. Només tenim entitats, organitzacions i partits polítics... Què farem? De moment anar a la mani d'aquest dissabte i mostrar la nostra ràbia. Que sàpiguen els nostres polítics i els de Madrid que no estem disposats
Salut i lluita
Sentència definitiva del TC pàg. 474-475
En lo que hace a la segunda de las consecuencias anudadas por el art. 6.1 EAC al
carácter propio de la lengua catalana, es decir, a su definición como “la lengua normalmente
utilizada como vehicular y de aprendizaje en la enseñanza”, hemos de recordar que “no puede
ponerse en duda la legitimidad constitucional de una enseñanza en la que el vehículo de
comunicación sea la lengua propia de la Comunidad Autónoma y lengua cooficial en su
territorio, junto al castellano (STC 137/1986, fundamento jurídico 1), dado que esta
consecuencia se deriva del art. 3 C.E. y de lo dispuesto en el respectivo Estatuto de
Autonomía” (STC 337/1994, de 23 de diciembre, FJ 9), si bien “ha de tenerse presente que en
la STC 6/1982, fundamento jurídico 10, hemos dicho tempranamente que corresponde al
Estado velar por el respeto de los derechos lingüísticos en el sistema educativo y, en
particular, ‘el de recibir enseñanza en la lengua oficial del Estado’; pues no cabe olvidar que
el deber constitucional de conocer el castellano (art. 3.1 C.E.) presupone la satisfacción del
derecho de los ciudadanos a conocerlo a través de las enseñanzas recibidas en los estudios
básicos” (STC 337/1994, FJ 10). El catalán debe ser, por tanto, lengua vehicular y de
aprendizaje en la enseñanza, pero no la única que goce de tal condición, predicable con igual
título del castellano en tanto que lengua asimismo oficial en Cataluña. En la medida en que el
concreto régimen jurídico de los derechos lingüísticos en el ámbito de la enseñanza se regula
en el art. 35 EAC remitimos al enjuiciamiento de ese precepto la exposición de las razones
que abonen nuestro pronunciamiento sobre la constitucionalidad del modelo lingüístico de la
enseñanza establecido en el Estatuto. Pero desde ahora hemos de dejar sentado en nuestra
argumentación que, como principio, el castellano no puede dejar de ser también lengua
vehicular y de aprendizaje en la enseñanza.
http://www.vilaweb.cat/noticia/3752923/lectura-sentencia-confirma-pitjors-presagis.html
Mentre es dóna bombo a través del futbol al nacionalisme espanyol més retrògrad, a Madrid ens escanyen amb un tribunal que dissimula molt malament la seva ideologia política.
Sembla que l'Estatut resultant és pitjor que l'Estatut del 79 (aquella merda que volíem reformar perquè va ser redactat tot just sortíem del franquisme). Per exemple, entre altres perles, a la sentència del TC la centralitat de la llengua catalana en l'educació està en perill.
La importància d'aquest atac a l'educació a Catalunya és històric, però aquest cop no es fa amb les armes sinó amb la llei. Pensem que el fet que tot nen o nena de Catalunya aprengui català és la gran eina d'integració que tenim i és el que ens permet viure en català al nostre país, cosa que sabem que no és fàcil. L'educació en català és un dels pilars de la defensa de Catalunya com a poble. Si no fos per això estaríem com al País Valencià o Galícia, on ni tant sols els que volen aprendre en la llengua "regional" poden fer-ho per manca de places.
L'espanyolisme ha aprofitat la reforma de l'Estatut per lligar uns problemes que tenia irresolts. És una ofensiva al nostre país. O ens fiquem a moure fitxes o espanya ens farà escac i mat.
Si s'hagués de resumir la situació actual podríem parlar d'emergència nacional.
Cal donar una resposta radical a aquest atac radical. Ens cal la independència, que no és la utopia però almenys és la salvació del nostre poble com a tal. Com podem viure els catalans en un estat que ens vol eliminar com a poble?
El problema és que no disposem d'un moviment sociopolític gran i cohesionat que integri les forces. Només tenim entitats, organitzacions i partits polítics... Què farem? De moment anar a la mani d'aquest dissabte i mostrar la nostra ràbia. Que sàpiguen els nostres polítics i els de Madrid que no estem disposats
Salut i lluita
Sentència definitiva del TC pàg. 474-475
En lo que hace a la segunda de las consecuencias anudadas por el art. 6.1 EAC al
carácter propio de la lengua catalana, es decir, a su definición como “la lengua normalmente
utilizada como vehicular y de aprendizaje en la enseñanza”, hemos de recordar que “no puede
ponerse en duda la legitimidad constitucional de una enseñanza en la que el vehículo de
comunicación sea la lengua propia de la Comunidad Autónoma y lengua cooficial en su
territorio, junto al castellano (STC 137/1986, fundamento jurídico 1), dado que esta
consecuencia se deriva del art. 3 C.E. y de lo dispuesto en el respectivo Estatuto de
Autonomía” (STC 337/1994, de 23 de diciembre, FJ 9), si bien “ha de tenerse presente que en
la STC 6/1982, fundamento jurídico 10, hemos dicho tempranamente que corresponde al
Estado velar por el respeto de los derechos lingüísticos en el sistema educativo y, en
particular, ‘el de recibir enseñanza en la lengua oficial del Estado’; pues no cabe olvidar que
el deber constitucional de conocer el castellano (art. 3.1 C.E.) presupone la satisfacción del
derecho de los ciudadanos a conocerlo a través de las enseñanzas recibidas en los estudios
básicos” (STC 337/1994, FJ 10). El catalán debe ser, por tanto, lengua vehicular y de
aprendizaje en la enseñanza, pero no la única que goce de tal condición, predicable con igual
título del castellano en tanto que lengua asimismo oficial en Cataluña. En la medida en que el
concreto régimen jurídico de los derechos lingüísticos en el ámbito de la enseñanza se regula
en el art. 35 EAC remitimos al enjuiciamiento de ese precepto la exposición de las razones
que abonen nuestro pronunciamiento sobre la constitucionalidad del modelo lingüístico de la
enseñanza establecido en el Estatuto. Pero desde ahora hemos de dejar sentado en nuestra
argumentación que, como principio, el castellano no puede dejar de ser también lengua
vehicular y de aprendizaje en la enseñanza.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada