L'altre dia un altre iot luxós fondejava davant del poble. La gent burreta, gens minoritària, tornava a mirar per la finestra, envejosa. En els rics veuen tot el que ells no són, tot el que voldrien ser. Es senten errats, perdedors, i se'n van a comprar un bitllet de loteria creuant els dits. És com aquell creient que aguanta la vida terrenal sense queixar-se tot esperant l'ascens diví.
A mi m'agradaria que aquests veiessin una altra cosa en aquell gran vaixell. Creieu que el propietari ha estat currant com nosaltres, o tan sols la meitat? Creieu que ha suat molt fent hores extres nocturnes i treballant els dies de festa? Sabem que no, sabem que l'actual organització econòmica funciona al rebés: qui menys curra és qui més guanya.
Potser existeixen capitalismes amb més sentit, però l'actual sistema és una estafa per a tots nosaltres, fins i tot pels petits empresaris. Sabíeu que encara que tots tinguéssim 1000 carreres i treballéssim de puta mare, seguiria existint un 10% d'aturats i seguiria existint una minoria molt minoritària de ricatxos pudents? El capitalisme no existeix sense classes socials. El capitalisme implica que uns tenen i els altres no tenen (o tenen poc). I en comptes d'analitzar-ho entre tots i buscar alternatives, acceptem el que hi ha i ens barellem per aconseguir ser menys desgraciat que el del costat, per arreplegar les engrunes que deixen caure els de dalt.
El propietari del iot, amb 20 dones prostituïdes a bord, 4 majordoms, 2 cuiners i 5 dones de la neteja, ens mira satisfet. Som formiguetes per ell, i possiblement estiguem treballant per ell. Si és un àrab posseidor de pous de petroli, ens ven la benzina al preu que li surt. Si és un gran accionista d'una multinacional, ens ven productes a baix preu fabricats a costa del medi ambient, la vida d'algun treballador asiàtic, i carregant-se llocs de feina aquí. Si és un banquer ja no en parlem, perquè avui dia gràcies al deute que ens fiquen al damunt i a les privatitzacions són els bancs els propietaris de tot el món.
El ricatxon ens mostra amb xuleria el seu luxe excloent. El mar que ens separa imita metafòricament el mur econòmic que existeix. I a mi em fon d'emprenyamenta que en aquest poble com en la majoria siguem tant durs de ment. Que no veiem que mai tindrem un vaixell així? Que no veiem que el propietari del iot no mereix la riquesa que té en un 100% dels casos? Per què no el tractem com a lladre que és i repartim el que té? Què hauria de passar perquè despertéssim d'aquest somni que ens immobilitza? Caldria potser entendre que hi ha uns problemes col·lectius que requereixen una solució col·lectiva.
Ja vam liar-la una vegada (prou malament) i ens va caure una dictadura de 40 anys que encara té restes vivents. Som capitalistes per imposició, ningú ens ha convençut de res. Almenys a mi ningú m'ha explicat com funciona el món ni perquè ni se m'ha demanat l'opinió. Més aviat se m'ha omplert de dogmes com si fos un simple recipient i s'ha esperat que reprodueixi la llet que he mamat. Sí, ara votem uns o altres partits, però som com vaques estavulades amb llibertat per triar quin pinso menjar (entre 3 d'iguals). I per si decàs ens deixen tenir televisió a la granja, no fos cas que clavéssim la mirada a les cadenes que portem a sobre. I tingueu clar que el dia que a la majoria ens semblin insuficients els actuals canals de participació o el dia que votem una força política realment transformadora, caput eleccions i caput democràcia.
A mi m'agradaria que aquests veiessin una altra cosa en aquell gran vaixell. Creieu que el propietari ha estat currant com nosaltres, o tan sols la meitat? Creieu que ha suat molt fent hores extres nocturnes i treballant els dies de festa? Sabem que no, sabem que l'actual organització econòmica funciona al rebés: qui menys curra és qui més guanya.
Potser existeixen capitalismes amb més sentit, però l'actual sistema és una estafa per a tots nosaltres, fins i tot pels petits empresaris. Sabíeu que encara que tots tinguéssim 1000 carreres i treballéssim de puta mare, seguiria existint un 10% d'aturats i seguiria existint una minoria molt minoritària de ricatxos pudents? El capitalisme no existeix sense classes socials. El capitalisme implica que uns tenen i els altres no tenen (o tenen poc). I en comptes d'analitzar-ho entre tots i buscar alternatives, acceptem el que hi ha i ens barellem per aconseguir ser menys desgraciat que el del costat, per arreplegar les engrunes que deixen caure els de dalt.
El propietari del iot, amb 20 dones prostituïdes a bord, 4 majordoms, 2 cuiners i 5 dones de la neteja, ens mira satisfet. Som formiguetes per ell, i possiblement estiguem treballant per ell. Si és un àrab posseidor de pous de petroli, ens ven la benzina al preu que li surt. Si és un gran accionista d'una multinacional, ens ven productes a baix preu fabricats a costa del medi ambient, la vida d'algun treballador asiàtic, i carregant-se llocs de feina aquí. Si és un banquer ja no en parlem, perquè avui dia gràcies al deute que ens fiquen al damunt i a les privatitzacions són els bancs els propietaris de tot el món.
El ricatxon ens mostra amb xuleria el seu luxe excloent. El mar que ens separa imita metafòricament el mur econòmic que existeix. I a mi em fon d'emprenyamenta que en aquest poble com en la majoria siguem tant durs de ment. Que no veiem que mai tindrem un vaixell així? Que no veiem que el propietari del iot no mereix la riquesa que té en un 100% dels casos? Per què no el tractem com a lladre que és i repartim el que té? Què hauria de passar perquè despertéssim d'aquest somni que ens immobilitza? Caldria potser entendre que hi ha uns problemes col·lectius que requereixen una solució col·lectiva.
Ja vam liar-la una vegada (prou malament) i ens va caure una dictadura de 40 anys que encara té restes vivents. Som capitalistes per imposició, ningú ens ha convençut de res. Almenys a mi ningú m'ha explicat com funciona el món ni perquè ni se m'ha demanat l'opinió. Més aviat se m'ha omplert de dogmes com si fos un simple recipient i s'ha esperat que reprodueixi la llet que he mamat. Sí, ara votem uns o altres partits, però som com vaques estavulades amb llibertat per triar quin pinso menjar (entre 3 d'iguals). I per si decàs ens deixen tenir televisió a la granja, no fos cas que clavéssim la mirada a les cadenes que portem a sobre. I tingueu clar que el dia que a la majoria ens semblin insuficients els actuals canals de participació o el dia que votem una força política realment transformadora, caput eleccions i caput democràcia.
----------
Que diferent que és viure a Barcelona, que ensenya orgullosa moviments socials i polítics trencadors. A Barcelona he descobert que no sóc el superevolucionari que em pensava. He pres tota consciència de que vivia en una caverna i de que segueixo visquen en ella malgrat no ser a la part més profunda. De tota manera, sovint donaria aquesta importència d'ara per la ignorància d'abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada